Innocència

Per favor! Desgràcia recula cap a la vall on tots els 
homes som iguals
De pol a pol desplega sa blanca bandera per tota s’esfera.

Cavalcar amb un cavall alat, de seda, entre muntanyes de 
Kabul.
Nul·la és sa independència que provoca violència, com a 
Txetxènia.

I, amb sa vènia, jo protest:
Ferest he tornat! Som un monstre que pul·lula baix es 
sostre d’un cel tan cruel!

Mare...per què aquets homes van tacats de sang...?
Mare....com és? Ses persones vos odiau tant...

Mos complicam, companys, mos complicam: 
sa gent passa fam i noltros jugam a 
meam qui és millor i a fabricar necessitats d’on no n’hi 
ha.

I a desdenyar allò que si és important, allò que mos 
hauria d’escarrufar: només se viu una vegada, 
i aquesta matinada ja n’hi ha que l’han perdut...
... a un nou atemptat a Mossul, 
i amb aquest ja no sé quants van...

Grisos rostres demacrats! Deliri d’obsessió causats per 
una religió.

Mare...per què aquets homes van tacats de sang...?
Mare....com és? Ses persones vos odiau tant...
Mare...per què aquets homes van tacats de sang...?
Mare....com és que aquells ninets són tan magrets?
Mare...per què aquets homes van tacats de sang...?
Mare....com és que aquells ninets són tan magrets?
Mare....per què?